Millorem el silenci
Quelcom falla estrepitosament en el nostre sistema quan algú amb l’indiscutible pòsit cultural, intel·lectual i moral de Lluís Llach es deixa arrossegar pel maniqueisme ideològic imperant i gosa titllar de “feixista” (encara que després ho suavitzi) Salvador Illa. Que personatges de la seva rellevància humanista comencin a abraçar lleument l’extremisme polític és un símptoma preocupant, en la línia –antagònica– d’aquells que, per exemple, criminalitzen Carles Puigdemont, denuncien un hilarant “apartheid” lingüístic a Catalunya contra el castellà, justifiquen –o encoratgen– l’aporellisme anticatalà o directament voldrien veure Barcelona bombardejada de nou. Per bé o per mal, la paraula és el bisturí de la intel·ligència, perquè, en funció de com s’empri, pot guarir o ferir. En un món on s’imposa la demagògia més exasperant, advoco per recuperar valors oblidats com la ponderació, l’equanimitat i la temprança. Apliquem, doncs, el nostre preuat seny i procurem que els nostres discursos millorin el silenci, tot recordant el savi aforisme de Wilhelm Busch: “Tots tenim pensaments ximples, però el savi se’ls calla.”
Badalona (Barcelonès)