Jujol, encara pendent

L’any 1990, un promotor italià privat que havia comprat a l’Arquebisbat l’edifici de l’actual teatre Metropol de Tarragona, una magnífica obra del modernista Josep Maria Jujol, va encarregar a un arquitecte, Agustí Pujol, el projecte per destruir-lo i reconvertir-lo en un centre comercial. Sort de la sagacitat i perspicàcia d’aquest arquitecte, que va veure que “alguna cosa no anava bé” i va decidir contactar amb el col·legi d’arquitectes (Coac) per demanar-los, “si no aturar-lo”, “capgirar” el projecte. Gràcies a aquesta bona pensada de Pujol i a l’empenta del Coac va començar tot un procés de recuperació de l’antic teatre. Aquest fet l’explica el mateix Agustí Pujol en un documental que acaba de presentar el Coac, dirigit per la periodista Berta Ramos, sobre un dels arquitectes més singulars i creatius del segle XX, que va caminar al costat de Gaudí però que es va veure eclipsat pel mateix Gaudí. En els darrers anys, hi ha hagut anades i vingudes per situar la figura i l’obra de Jujol en el podi dels grans, que és on toca. A la seva ciutat natal, Tarragona, fa dècades que s’intenta, infructuosament, crear un centre d’interpretació. Ara sembla que estem en un bon moment: primer, perquè la demarcació de Tarragona del Coac custodiarà i divulgarà la totalitat del fons documental de Jujol; segon, perquè ha establert una aliança amb el Port per muntar una primera gran exposició al Tinglado 4; i tercer, perquè el Coac ara recupera i abandera la creació del gran centre d’interpretació de Jujol. No volem ni pensar que, en una altra ciutat, aquest centre ja faria temps que rutllaria.