El voraviu
Sonats, sonats, sonats
Boris Johnson es va plantejar en plena pandèmia envair els Països Baixos
Com més detalls coneixes de la vida i miracles dels grans dirigents contemporanis, més t’envaeix la sensació que entre els que han arribat a les més altes cotes del poder hi ha una bona colla de sonats. Res de metàfores. Sonats de debò, com el que entenia l’àvia Neus per estar sonat, sonat. Divendres el diari Daily Mail publicava un extracte del llibre de Boris Johnson Unleashed (Desfermat), en què el mateix ex premier britànic reconeix que només la pressió dels seus assessors va impedir que donés l’ordre d’envair els Països Baixos el mes de març del 2021, en plena pandèmia. Es veu que li varen fer entendre que organitzar una operació militar secreta, agressiva i per sorpresa en el territori nacional d’un soci de l’OTAN com ells no era precisament una idea feliç. La cúpula militar britànica li havia donat garanties d’èxit, bo i que assegurava que l’operació seria detectada per l’exèrcit holandès. Havien de creuar per sorpresa el canal de la Mànega amb llanxes pneumàtiques inflables i després, a través dels canals holandesos, arribar fins a la ciutat de Leiden, on hi havia un magatzem de vacunes AstraZeneca contra la covid-19, que els dos països discutien de qui eren. Boris Johnson considerava que la negociació s’allargava massa i que els holandesos tenien segrestades cinc milions de dosis que ell necessitava. Sembla que per una vegada les legions d’assessors que envolten el poder van servir per a alguna cosa.