La força de la societat civil

En temps de desafecció política, de desorientació i desil·lusió com els actuals és bo recordar i veure en perspectiva tot el que hem aconseguit la societat civil organitzada: les consultes populars sobre la independència de Catalunya que van començar a Arenys de Munt el setembre del 2009 i van acabar l’abril del 2011 a Barcelona. La manifestació del juliol del 2010, que es va convocar per defensar un estatut retallat i va acabar amb crits a favor de la independència. La massiva manifestació de l’11 de setembre del 2012. La impactant Via Catalana del 2013. L’espectacular ve baixa del 2014, que va omplir la Diagonal i la Gran Via i que ningú no creia possible. La consulta del 9 de novembre del 2014, enguany farà 10 anys. La immensa fita de l’1 d’octubre, un acte de sobirania nacional i de desobediència civil inimaginable uns anys abans. I, dos dies més tard, l’aturada del 3 d’octubre, vam paralitzar el país com no es feia des de les grans vagues de principis de segle XX.

L’Estat espanyol es va espantar tant que el rei va fer el discurs més agressiu, conservador, antidemocràtic i anticatalà que es recorda, que va enfortir encara més el sentiment antimonàrquic dels catalans i catalanes.

Cap d’aquestes grans victòries no hauria estat possible sense l’activisme i la mobilització de la societat civil. Les mobilitzacions ciutadanes van ser el motor de canvi social que va fer possible passar d’una Catalunya autonomista a una Catalunya republicana i hem de continuar sent aquest motor.

Cal recuperar la transversalitat, la inclusivitat i la unitat d’acció que van fer possibles totes les mobilitzacions populars des de les consultes fins a l’1 d’octubre. Deixem de banda els retrets i mirem al futur, fem que l’experiència del passat ens serveixi per afrontar el futur amb tenacitat i perseverança fins a assolir el nostre objectiu, i això només serà possible si som capaços de superar els individualismes i els tacticismes electoralistes i posar Catalunya per damunt de tot, si deixem de fer partidisme i fem de la nostra llengua i de la nostra nació el principal objectiu.

I això és possible perquè, malgrat la diversitat i la pluralitat del nostre país, malgrat les diferents opinions polítiques, a la nostra societat hi ha un consens extraordinari per defensar la democràcia i la llibertat. Un consens que es repeteix enquesta rere enquesta i que es manté constant en els darrers anys i és que entre el 70 i el 80 per cent de la ciutadania d’aquest país estan d’acord que el conflicte polític entre Catalunya i Espanya s’ha de resoldre votant en un referèndum d’autodeterminació.

Aquest consens és d’un valor extraordinari i ha de ser el punt de trobada de totes les forces democràtiques d’aquest país. I la societat civil ha de tornar a ser el motor de canvi que faci possible un referèndum reconegut internacionalment. La societat civil ha de tornar a guanyar els carrers, perquè sense els carrers i sense mobilització no serà possible avançar cap al nostre objectiu d’independència nacional.