El factor humà
La política
Sánchez entra en el debat sobre habitatge fent una calculada visita a un pis de lloguer social de Barcelona
El barri de la Marina del Prat Vermell és lluny de tot. Situat a l’altre costat de la muntanya de Montjuïc, fa mandra d’anar-hi només el fet de pensar-ho. És una àrea en expansió de Barcelona, això que els urbanistes en dirien un punt de nova centralitat, una ciutat en si mateixa dins d’una gran ciutat amb barris que no tenen res a veure els uns amb els altres i veïns d’un costat que no van a un altre llevat que s’hagin de moure per una causa major, com pot ser la feina.
La ronda Litoral passa a tocar de la Marina. Al barri hi arriben autobusos i també hi ha una parada de metro però, tot i això, l’indret és lluny del centre de la ciutat de Barcelona. Que ho preguntin als treballadors de l’anomenat districte administratiu, on la Generalitat ja hi té les oficines dels departaments d’Economia i Justícia, que quan els van arrencar de rambla Catalunya o Pau Claris per enviar-los a tocar de la Zona Franca maleïen la seva sort.
Doncs a aquest barri recòndit s’hi va desplaçar ahir el president espanyol, Pedro Sánchez, en una de les activitats que van omplir la seva agenda d’estada a Barcelona. Com que la presidència del govern disposa d’un equip complet i competent d’assessors, algun d’aquest deuria fer notar que això de la Marina és un mal lloc per citar-hi la premsa i que convocant-hi només els fotògrafs ja n’hi havia prou, que no era necessari molestar els redactors, els molt respectables redactors, soferts redactors. Vist d’una altra manera, es pot dir que l’assessor de torn va considerar que ja estava bé que a la Marina hi anés només la part del gremi de la comunicació que retrata i fa quedar bé el personal, deixant-ne al marge els que fan preguntes, a vegades incòmodes, aquells que poden fer quedar malament. Per facilitar-ho encara més, a uns i altres, des del servei de premsa de presidència del govern espanyol es va avisar que si algun mitjà no podia cobrir la visita se’ls facilitarien fotografies i vídeos de l’acte. Però no va ser necessari, ja que prop d’una vintena de càmeres i fotògrafs van anar fins al lloc, disciplinadament.
Algú pot pensar que totes aquestes coses són misèries del gremi, interioritats de la notícia que no tenen cap interès i que cada ofici té els seus peatges i les seves servituds, i potser tindria raó. En tindria, també, aquell que pensés que dedicar les energies del president del govern espanyol a visitar un habitatge de lloguer social i posar al servei d’aquest acte tota la maquinària de comunicació oficial no té altra justificació que la recerca d’una foto oportuna en un moment polític oportú.
Quan encara ressona el debat polític i social pel no de Junts per Catalunya a regular els lloguers de temporada, que el president espanyol vingui a Barcelona a fer-se una fotografia al terrat d’una promoció d’habitatges que van ajudar a construir amb l’aportació de 2,17 milions d’euros té més valor que cap discurs des del seu escó al Congrés.
Van ser quaranta minuts de visita, primer en un pis ja habitat per una família i després al terrat de l’edifici, acompanyat d’una comitiva nombrosa amb l’alcalde Collboni al capdavant. Ah, i a la sortida, crits de “guapo” provinents de l’altre costat del carrer a tocar d’unes cases on de fa anys hi viu la gent del conegut clan Jodorovich. Coses de fer política a la Marina del Prat Vermell.