Qui ha d'estar agraït?

Finalment, els menors de 12 anys tindran accés a un important descompte en els transports públics de l'àrea metropolitana de Barcelona gràcies a la creació d'un nou títol de transport, la T-12, que tindrà un preu únic de 35 euros i una validesa d'un any que permetrà l'accés il·limitat a tota la xarxa dins de la corona de residència del titular.

A canvi, la resta de bitllets experimenten el tradicional augment amb què l'Autoritat Metropolitana del Transport felicita l'any nou als usuaris. La T-10, què és el títol més utilitzat, s'apujarà quasi un 7%, molt per sobre del 4,75% de pujada de mitjana. Ras i curt, la tarifa plana dels menors la paguem la resta d'usuaris. 

El problema, en tot cas, no és que els usuaris els paguem els bitllets als més petits, els pares ja ho fem amb tota normalitat i, aparentment, ens estalviarem uns calerons. El problema és aquest discurs segons el qual l'usuari del transport hauria d'estar eternament agraït perquè només paga un 40 per cent del cost real del bitllet, fent veure que és l'administració la que paga el 60% restant. I d'on es pensa l'administració que surten els diners? ¿Que potser els usuaris del transport públic no paguem els impostos que serviran per pagar aquest 60%?

A hores d'ara ja paguem el nostre viatge, paguem els viatges dels nostre fills i paguem també els viatges dels que es colen amb total impunitat. Potser és l'administració la que hauria d'estar agraïda en lloc de pretendre just el contrari.