Tractaments de salut propers
Dies enrere, vaig trobar, a la Bisbal d’Empordà, uns voluntaris de la Fundació Josep Carreras que feien campanya de captació de suports per destinar-los a la investigació i a altres activitats relacionades, sobretot, amb el procés de tractament de la leucèmia i altres càncers infantils. Un dels joves voluntaris m’explicava que una de les fites que volen aconseguir és que els tractaments i els seguiments dels càncers infantils es puguin fer a Girona, per no haver d’obligar les famílies afectades a instal·lar-se no se sap durant quant temps a Barcelona. Aquests familiars, que ja tenen prou a sobre després de la dolorosa diagnosi, han de reorganitzar les seves vides i marxar cap a Barcelona. El mateix passa a les demarcacions de Lleida i Tarragona. No els sap gens greu, perquè farien el que fos pels seus fills. I hi ha associacions, entitats i particulars que proporcionen allotjament i altres serveis a aquests familiars; no estan sols. Però el trasbals general és considerable, de manera que la reivindicació de la Fundació Carreras, quan reclama equips especialitzats a Girona, és lògica, des d’aquest punt de vista. Tanmateix, també és lògic el plantejament dels serveis sanitaris quan defensen que equips tan especialitzats en el tractament dels càncers infantils com els que hi ha a Barcelona no serien viables només per a Girona (o Lleida, o Tarragona), atès que hi ha pocs casos a cada demarcació per tenir-hi professionals amb la gran experiència que proporciona tractar diàriament nombrosos casos. La pràctica fa l’experiència i aquesta sol portar a l’eficàcia. Ara bé, quan es tracta de fer seguiments senzills, com ara anàlisis diverses, potser sí que caldria considerar la possibilitat que moltes d’aquestes proves es poguessin fer des de Girona i evitar així desplaçaments a Barcelona. Tinc uns amics que van passar per aquest procés dolorós amb el seu fill gran; el procés va acabar amb la curació de la malaltia, afortunadament, gràcies a aquests equips especialitzats de Barcelona. No en tenen cap queixa, van fer tot el que calia i van anar allà on va fer falta per salvar el seu fill, però segurament haurien agraït que determinades proves de seguiment, un cop superada la malaltia, s’haguessin pogut fer des de Girona. Només és una reflexió personal, però pensem-hi.
