De reüll
Violant
Es deia Octubrina Roja. Els feixistes van assassinar la mare, Aurora Picornell. L’odi a les roges, a la revolució i a tot el que significava un nom com Octubrina Roja va reblar-se imposant a la nena el femení d’un sant: Francisca. Conec una Heura, de 3 anys, tan desitjada que es podria haver dit Desirée o Desiderata, que era una princesa de la Llombardia i la primera esposa oficial de Carlemany. Quan va néixer, l’Heura es va aferrar, menuda com era, a la vida. Arrapada al batec i a la respiració, sempre amunt com una planta enfiladissa, cercant el sol que la farà esplèndida. Sempre he pensat que amb els noms dels fills, els pares hi transmeten valors, memòria familiar, lligams geogràfics, arrelar o, potser, la cançó que els va enamorar. Violant d’Hongria va ser reina i muller de Jaume I. És una de les dones poderoses de la Corona d’Aragó: el seu nom apareix en el nomenclàtor i als llibres d’història. Violant o Viola, Violeta, és una de les variants històriques de Iolanda. Segons l’Idescat hi ha 115 dones a Catalunya amb aquest nom, una de les quals és la filla de Sílvia Orriols. Joel Díaz, de La Sotana, n’ha fet burla amb un “joc de paraules infantil, dolent i bastant vulgar”, segons ha dit a les xarxes. No demanem a La Sotana finezza ni ironia britànica, però tampoc fer de la ignorància un descàrrec per un comentari barroer i ofensiu a una nena i que contribueix a banalitzar la cultura de la violació.