Esvalotar el galliner

Fa tota la pinta de globus sonda i d’estratègia per esvalotar el galliner i desviar les mirades, però la proposta de la ministra de Seguretat Social de reformar l’actual sistema de baixes laborals per flexibilitzar-lo té un punt de perillositat preocupant. Primer, perquè ni en el mateix govern espanyol hi ha unanimitat de tirar endavant aquesta iniciativa. Fonts de Sumar ja s’han afanyat a dir que amb la salut no s’hi juga i que en cap cas estan oberts a negociar-ho. Quin sentit té, doncs, fer l’anunci quan ni tan sols s’ha consensuat de portes endins? I, en segon lloc, perquè una suposada baixa laboral flexible, si no està minuciosament regulada, obre la porta a convertir la voluntarietat en obligació. És cert que existeixen casos en què la reincorporació gradual a la feina pot tenir beneficis. Aquells en què hi ha mètodes tecnològics que ho permetin, com és el teletreball, o que, fins i tot, siguin un punt de suport en el procés de recuperació, sobretot en casos de llargues malalties on en trastorns psicològics. Però ja se sap que, feta la llei (si aquesta no és mil·limètricament mesurada i acotada), feta la trampa. I es poden generar, també, situacions en què el treballador es vegi pressionat a tornar, i no precisament de manera gradual. Perquè, deia la ministra, aquesta voluntarietat i aquesta garantia de la salut sempre s’haurien de fer sota la supervisió de personal mèdic. O sigui, carregar encara més el sistema sanitari de gestions burocràtiques? No havíem fet passos en aquest sentit per rebaixar el temps de dedicació dels metges a les baixes laborals perquè en tinguin més per a l’atenció als pacients?

En definitiva, tot plegat, un totum revolutum més destinat a aixecar polseguera –patronal i sindicats s’han afanyat a dir-hi la seva, i no precisament en el mateix sentit, com era de preveure–, de manera que la vista no vagi allà on no interessa. De ben segur que aquest anunci acabarà en no res, però mentrestant el debat ja està obert i fa la funció per a la qual s’ha generat.