Lletra petita
Banca armada
Fa un any de l’atac de Hamàs contra Israel –1.200 víctimes– i la posterior venjança multiplicada del govern de Netanyahu, que ja ha causat 37.000 morts entre els palestins de Gaza, segons analistes internacionals. Hi ha una dada impactant recollida per historiadors a la revista Foreing Affairs: la quantitat tan elevada de bombardejos sobre població civil no s’havia produït mai en cap altre conflicte arreu del planeta des de la II Guerra Mundial.
L’atac amb què els terroristes volien visibilitzar la gravetat de la situació dels palestins s’ha acabat convertint en un genocidi contra el seu propi poble i ha fet que un conflicte inicialment local estigui tenint efectes globals. De moment estem veient una Europa debilitada amb poca capacitat de reacció, uns Estats Units que, amb les eleccions presidencials a sobre, ja no serveixen de policia del món ni poden aturar els seus aliats israelians; i l’Iran entrant en joc per acabar d’arrodonir la tragèdia. Davant del futur incert, l’únic segur és que en aquest conflicte hi ha sortit guanyant Netanyahu, que fa un any estava completament desprestigiat i ara ha guanyat popularitat amb la seva barbàrie; i la indústria de l’armament, que evidentment amb les guerres sempre s’enriqueix encara més. Per això és tan important la feina que han fet des del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, identificant fins a dotze entitats financeres espanyoles, entre elles Santander, BBVA i CaixaBank, però també altres bancs estatals com ara Ibercaja, Banco Caminos o Banca March, que han finançat set de les quinze empreses analitzades que proveeixen d’armes i municions Israel: Boeing, Day & Zimmerman, General Dynamics, Oshkosh Corp, Leonardo, Rheinmetall i MTU Friedrichshafen. D’aquestes entitats financeres, Santander i BBVA són els principals bancs que han finançat els fabricants de les armes que utilitza l’exèrcit d’Israel per cometre el genocidi a Gaza, amb més de 2.442 i 1.500 milions de dòlars, respectivament.