El voraviu
La Carme, absolta, Terri
La junta del PEN, condemnada a costes, presenta recurs sense consultar els socis
El batallar més semblant al de les tribus polítiques és el de les famílies culturetes. Més sang, més barbàrie i més mala folla que a la pantalla de Sitges. Impossible desxifrar les raons del matadegolla. Si et toca t’ha tocat. L’actual junta directiva del PEN Català ha decidit recórrer contra l’absolució de Carme Arenas, expresidenta que l’anterior junta va acusar d’apropiació indeguda. Arenas ha estat absolta i els acusadors, condemnats a costes, però diuen que això no és problema, que ja ho tenen aprovisionat. Ja ho veurem. Per acusar-la van convocar una assemblea en què la majoria es va creure la junta. Com és que ara, amb una sentència absolutòria, no han portat el recurs a consideració? Per què no han votat si l’empastifada és de la junta anterior i no han provat els fets després de cinc anys? Deia l’àvia Neus que pedra fora de la mà no se sap on va a parar. Aquesta impacta en el crèdit professional i la vida personal de Carme Arenas. Com es repara el descrèdit? Quant més en volen causar ara, que ja tinguin aprovisionats els diners per si tornen a perdre? Vint-i-un socis, entre ells el malaguanyat Josep Maria Terricabras, van deixar l’organització en posar Arenas en el punt de mira. En Terri, que sobreposant-se a la malaltia li va fer costat fins al final en el judici, estaria molt content de l’absolució. Me l’imagino qualificar el recurs que ni s’ha votat, però s’ha aprovisionat! Que era difamació, persecució i acarnissament, ell ja ho tenia clar.
