La seu de la Generalitat

Ja sé per què m'agrada la seu de la Generalitat a Girona, obra del despatx Fuses i Viader Arquitectes. Josep Fuses i Joan Maria Viader han tingut molta sort de guanyar el concurs per urbanitzar les places de Pompeu Fabra i de l'Hospital –que són una– i per convertir l'antic hospital de Santa Caterina i tot el solar que ocupava en una illa d'equipaments, i el subsòl en un aparcament subterrani, el millor pàrquing subterrani de Girona. Com més el miro, a mesura que avancen les obres, més m'agrada aquell edifici grandiós, contundent i, sobretot, ambiciós. És un edifici dels que et fan quedar bé. No és la Catedral, però, segons com li toca la llum, produeix una sensació de grandiositat imponent. Si l'espectacularitat de la Catedral em recorda Roma, el Santa Caterina m'evoca París i tota la grandeur a què són tan aficionats els francesos.

I, és clar, el nou edifici no és com l'Auditori, que veig com una obra escarransida i discreta, una oportunitat perduda. L'Auditori Palau de Congressos de Girona el van construir sense pensar a ocupar el subsòl amb uns quants nivells subterranis d'aparcament, per molt de Güell i Ter que hi hagi. Prou que ho van fer a Donosti, on Moneo va fer el Kursaal a la desembocadura de l'Urumea i a pocs metres del Cantàbric, un mar incontrolat d'onades salvatges.

Josep Fuses i Joan Maria Viader han tingut molta sort de guanyar perquè han pogut fer una obra faraònica i cèntrica. Han tingut sort perquè han pogut urbanitzar una illa sencera, sense veïns ni distorsions de cap mena. I per adobar-ho, de veïns hi tindran la nova Casa de Cultura, en què la Diputació enterrarà un grapat de milions d'euros. Fuses i Viader han tingut un pressupost il·limitat i la sort de poder construir l'edifici més important de la ciutat en molts anys, per no dir segles.