Cor furtiu
Acabo de llegir la biografia de Josep Pla escrita per Xavier Pla amb aquest subtítol. Un llibre molt important per als interessats en Catalunya, tant pel contingut com per com de ben escrit està i com d’amè és. Un llibre que t’enganxa i que no pots deixar. Fa aterrar el mite i ens descobreix l’ésser humà. Políticament, ens mostra la història recent de les relacions Catalunya-Espanya i la pressió política que ha sofert Catalunya des de Madrid en els anys vitals de l’escriptor. Com a mínim, a J. Pla li hem d’agrair la defensa de la llengua a empentes i rodolons, en temps molt complicats. Per als líders polítics actuals, és imprescindible llegir-lo, així com per als d’Òmnium Cultural i l’ANC. I també per als somiatruites que no toquen de peus a terra, sobretot les pàgines dedicades a les relacions i converses amb personatges tan carismàtics com Cambó, Prat de la Riba, Vicens Vives, Tarradellas, Sardà, Duran Farell, etc. “per evitar la producció d’estats passionals catastròfics i evitar el ridícul” (pàg. 1298), com ens ha passat recentment. El 1963, per enèsima vegada, fan un manifest més de 7.000 persones (pàg. 990), ell també, i, una vegada més, se’n foten. Moltes gràcies, Sr. Xavier Pla. M’ha fet passar un bon estiu.