Èxit de les enquestes

Des de primera hora d’ahir que circula per les xarxes una imatge de l’Estàtua de la Llibertat que ja no està palplantada a l’illa del mateix nom, que ja no manté la llàntia encesa a la mà, i que ja no manté el braç orgullosament alçat. L’Estàtua de la Llibertat ha baixat de matinada (hora catalana). Se la veu asseguda, amb els colzes sobre els genolls. Es tapa la cara amb les mans i no sabem ben bé si plora, medita o s’avergonyeix. Un company de criteris clars m’hi afegeix un comentari tranquil·litzador. “Mirem-ho positivament: és la darrera vegada que és president.” Ben cert. O Trump aconsegueix canviar la legislació americana en aquest sentit o ja no pot aspirar a la reelecció. No tinc idea de què vol dir, què significarà i què hi ha al darrere i al davant de la victòria i el retorn del cabellvermell. Prenc nota, això sí, de l’èxit dels instituts d’opinió i les cases d’enquestes que pronosticaven un empat. Que tanquin i canviïn la llicència per una de jocs i apostes. Potser seria més útil com a sistema de predicció que els que ara utilitzen. També prenc nota de la reacció dels governs europeus de dreta i d’esquerres enviant missatges de felicitació i de brindis al cel per les futures col·laboracions. Aquest tipus no entra en la gamma d’ultradretans, dretes extremes, xenòfobs i racistes als qui s’ha de fer cordó sanitari? O és que ja ens hem començat a adonar que els cordons sanitaris només serveixen per engreixar els acordonats?