Sempre paga el ciutadà

El 2025 arrenca amb incre­ments de preus més enllà del que és habi­tual en les revi­si­ons ordinàries d’orde­nan­ces fis­cals, impos­tos, taxes i ser­veis. Ahir també va decaure la reducció de l’IVA sobre els ali­ments i l’elec­tri­ci­tat, pen­sada per pal·liar la inflació deri­vada de la guerra d’Ucraïna. Aquesta eli­mi­nació no seria un pro­blema si no fos que els preus de base sobre els quals s’apli­carà l’IVA incre­men­tat no han tor­nat al punt de par­tida. Aquest és un fet rei­te­rat cada vegada que s’aplica una rebaixa fis­cal i la cadena de dis­tri­bució apro­fita per apu­jar preus. Impos­tos (IBI) i taxes (escom­bra­ries) i ser­veis (aigua), sovint incre­men­tats per sobre de l’IPC, con­tri­bu­ei­xen a la per­cepció que el dis­curs que les admi­nis­tra­ci­ons hi són per donar suport al ciu­tadà no queda cor­ro­bo­rat pels fets. A més, la pro­blemàtica de la inflació dels ali­ments se super­posa amb la de l’habi­tatge i, si bé cas­tiga totes les eco­no­mies domèsti­ques, s’acar­nissa espe­ci­al­ment sobre les famílies amb menys ingres­sos, que ara ja vivien amb l’aigua al coll i que es des­es­pe­ren en com­pro­var que ni l’oli tor­narà als preus del 2022 ni la dis­ci­plina cívica a l’hora de sepa­rar resi­dus es tra­du­eix en una rebaixa en el rebut, ben al con­trari. Però els dam­ni­fi­cats ja no són només les clas­ses menys afa­vo­ri­des: la cada dia més esca­nyada classe mit­jana tam­poc podrà escal­far-se com abans i, quan s’acabi la boni­fi­cació tem­po­ral del trans­port, haurà d’assu­mir el 100% del cost del bit­llet i l’incre­ment de preu base que ja s’aplica des d’ahir. I, pel que fa a la mobi­li­tat, el que s’albira ben aviat –equi­pa­ració dels impos­tos del gasoil i la gaso­lina i paga­ment per ús de les vies ràpides, com exi­geix Brus­sel·les– farà ploure sobre mullat.

Els tri­buts són eines necessàries per redis­tri­buir la riquesa i con­tri­buir al finançament de les admi­nis­tra­ci­ons i de l’estat del benes­tar. L’equi­li­bri, però, tron­to­lla quan entre els ciu­ta­dans s’estén la per­cepció que la con­tra­pres­tació en forma de ser­veis no és satis­factòria. En un moment en què les bones xifres macro­e­conòmiques no es cor­res­po­nen amb els incre­ments sala­ri­als, és més neces­sari que mai que l’esforç fis­cal i tri­bu­tari dels ciu­ta­dans tin­gui una con­tra­par­tida millor.