La contradicció de la reclamació d'Aragó

La Diputació de Lleida va comprar fa pocs dies un retaule gòtic originari de Benavarri, una de les parròquies històriques del bisbat de Lleida que el 1995 es van incorporar a la del de Barbastre-Montsó. L'administració catalana va aconseguir l'obra en una subhasta pública, a la qual no va concórrer ningú de la comunitat aragonesa i per la qual, a més, ningú es va interessar. La compra d'aquest retaule, doncs, és absolutament legítima i indiscutible. La notícia, però, ha estat molt mal rebuda a Aragó, on el conseller d'Esports i Cultura, fent gala d'una actitud absolutament prepotent, ha afirmat que a Catalunya ja ens podem afanyar a anar comprant obres perquè aviat perdrem les 113 que reclama la diòcesi de Barbastre-Montsó. Amb actituds com aquestes és molt difícil arribar a acords de bona voluntat que permetin tancar un litigi que, a hores d'ara, encara és a les mans dels tribunals, malgrat que la justícia vaticana s'ha pronunciat a favor de la reivindicació aragonesa. Sigui com sigui, el que no deixa de ser sorprenent, alhora que profundament contradictori, és que s'exerceixi una pressió molt forta des d'Aragó per recuperar les peces que estan en poder del Museu Diocesà de Lleida i que, en canvi, no es mostri el més absolut interès a concursar per aconseguir enriquir aquest patrimoni, cosa que sí que ha demostrat fer la Diputació de Lleida acudint a aquesta subhasta. Un cop més, fa l'efecte que des de fora de Catalunya es crea un conflicte artificial que en aquest cas no respon a l'interès objectiu de garantir la millor conservació de les obres d'art, sinó que té a veure amb posicions polítiques i conceptes de propietat molt lligades a una determinada concepció ideològica.