Quan la llei arriba tan tard
D'AVUI.cat
La llei de la dependència ha estat notícia massa vegades per les queixes dels seus suposats beneficiaris. Suposats perquè per accedir als ajuts que el text els atorga, han de passar per un calvari de peticions, trucades, gestions i burocràcies diverses que s’allarguen en el temps i esdevenen un túnel fosc del qual no se sap mai com se sortirà i amb quins resultats.
Cal recordar que aquesta llei tracta amb un material tan sensible com la vida humana, i que, a més, afecta persones malaltes i sovint d’edat avançada. Amb això, precisament amb això, no s’hi pot jugar, no s’hi val. Està molt bé hissar la bandera de les polítiques socials i penjar-se la medalla de la preocupació humanitària, però, al capdavall, la gent el que vol són resultats tangibles, ja siguin en forma de serveis o en forma de diners, diners que serviran per pagar aquests serveis que necessiten els malalts i que la llei els reconeix com a grans dependents.
Les administracions no poden escudar-se en excuses econòmiques per no agilitar l’aplicació de la llei. Malauradament, ja hi ha casos en què el malalt ha mort tot esperant els ajuts.
