A l’ombra de Zapatero i Rajoy

No va ser un debat a cinc bandes. Tampoc una successió de monòlegs. En realitat, va ser un joc creuat de cara-a-cares. Confrontacions entre un candidat que vol esgarrapar vots de l’altre. Per això, Carme Chacón es va limitar a respondre només a les intervencions de Dolors Nadal.

Les candidates dels dos grans partits estatals van ignorar la resta. Nadal se les va tenir amb Chacón i només va alçar la veu quan discutia amb Joan Herrera sobre immigració. Joan Ridao va buscar el cos a cos amb Josep Antoni Duran i Lleida des del primer moment. Duran va respondre a Ridao i va retreure-li a Chacón que el govern de Zapatero no hagi iniciat cap infraestructura nova per a Catalunya en l’última legislatura.

Duran va gastar massa temps del debat defensant les bondats del pacte del Majestic de CiU amb el PP; Ridao va esforçar-se a ressaltar les diferències que separen el seu projecte del de CiU. Quina llàstima! No van aprofitar el nostre debat per explicar-se amb més vehemència, per denunciar les dificultats de Catalunya per tirar endavant l’Estatut i el nostre propi pla d’infraestructures. Va ser una oportunitat desaprofitada per Duran i Ridao.

Tot i que van estar impecables en l’exposició de dades, estadístiques i programa, el cert és que no van ser capaços de fer-se un lloc en el duel Chacón-Nadal. Només Joan Herrera, lúcid i ràpid de reflexos, va aconseguir que les dues virreines del PSOE i del PP a Catalunya deixessin de banda la seva batalla particular per contestar-li. Chacón i Nadal van reproduir fil per randa els arguments de Zapatero i Rajoy en el cara a cara de dilluns passat. Chacón insistia en el “govern amic” de Catalunya i Nadal en els temes estrella d’aquesta campanya del PP: immigració i economia.

Hem d’estar contents perquè el debat va ser de bon nivell. Però em dol que la bipolarització de la campanya es colés ahir també al debat a cinc de TV3.