Articles
Rodalies: un atzucac polític
Políticament el gran drama de Rodalies de Renfe de Barcelona difícilment es mourà, si no és que s’esdevé un nou drama encara més important. José Luis Rodríguez Zapatero ja ha marcat els límits dels quals no es mourà. En la darrera compareixença al Congrés que va fer dimecres passat, el debat, les crítiques i la defensa va ser recurrents. El president del govern de l’Estat atribueix una gran part de la responsabilitat del caos al Partit Popular per no haver-hi destinat les inversions necessàries mentre va governar Espanya. Zapatero accepta alguns “errors” però no està disposat a destituir la seva ministra de Foment, Magdalena Álvarez, pel desgast electoral que això li suposaria a Andalusia en les pròximes generals. Com que Álvarez és el resultat d’una quota territorial, castigar-la implicaria una “cessió d’Andalusia a les pressions de Catalunya”. Aquesta és una manera absurda d’entendre la realitat, però plenament coherent si es consideren les coordenades polítiques dins les quals el poder i les responsabilitats es distribueixen tenint en compte el pes de les diferents federacions socialistes.
Coneixent aquest avantatge, Magdalena Álvarez s’ha permès durant les darreres setmanes fer ostentació d’una seguretat i una supèrbia feridores. La ministra de Foment ha desqualificat totes les peticions de dimissió com si es tractessin de simples maniobres de desgast de l’oposició i no responguessin a la seva absoluta ineficàcia, contrastada amb una cadena de desastres que només s’ha aturat quan s’han suspès les obres del TGV a l’entrada de Barcelona.
No hi haurà, doncs, més novetats fins que arribin les eleccions. Totes les peticions de dimissió del Partit Popular, Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa no seran ateses. L’activitat parlamentària, a més, es refredarà després de les festes de Nadal, quan s’enceti de debò la recta electoral. La catàstrofe de Renfe se saldarà, de moment, sense responsabilitats polítiques. Un nou frau –el darrer?– de José Luis Rodríguez Zapatero. Mentrestant la continuïtat de Magdalena Álvarez comporta un risc enorme: mantenir la insolvència absoluta per reordenar un servei suspès sense data de reobertura.
Coneixent aquest avantatge, Magdalena Álvarez s’ha permès durant les darreres setmanes fer ostentació d’una seguretat i una supèrbia feridores. La ministra de Foment ha desqualificat totes les peticions de dimissió com si es tractessin de simples maniobres de desgast de l’oposició i no responguessin a la seva absoluta ineficàcia, contrastada amb una cadena de desastres que només s’ha aturat quan s’han suspès les obres del TGV a l’entrada de Barcelona.
No hi haurà, doncs, més novetats fins que arribin les eleccions. Totes les peticions de dimissió del Partit Popular, Convergència i Unió, Esquerra Republicana i Iniciativa no seran ateses. L’activitat parlamentària, a més, es refredarà després de les festes de Nadal, quan s’enceti de debò la recta electoral. La catàstrofe de Renfe se saldarà, de moment, sense responsabilitats polítiques. Un nou frau –el darrer?– de José Luis Rodríguez Zapatero. Mentrestant la continuïtat de Magdalena Álvarez comporta un risc enorme: mantenir la insolvència absoluta per reordenar un servei suspès sense data de reobertura.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.