Irresponsabilitat i traçat del TGV

Barcelona farà passar un tren d’alta velocitat pels seus budells, entre Sants i la Sagrera, contra la voluntat de la majoria de l’Ajuntament de Barcelona i de la majoria del Parlament de Catalunya. És molt estrany. Per no dir que serà de les coses més rares que hem viscut en democràcia. Si al desembre el consistori hi va votar en contra, ahir va ser el Parlament, per 84 vots a 49, qui va aprovar una moció de rebuig al traçat del TGV i va demanar una moratòria per al túnel que ha de foradar l’Eixample. I, malgrat tot, l’obra es farà, i pel centre de la ciutat.

De tot plegat, l’anècdota (significativa, però anècdota) és que, per segona vegada en aquesta legislatura, el tripartit ha votat dividit. I ha tornat a ser per un tema de trens. Si defensant Magdalena Álvarez el PSC es va quedar sol, ara, en canvi, ha vist com qui es desmarcava de l’actitud del govern era ERC. Aquesta vegada, apel·lant a la coherència interna que els hem reclamat tantes ocasions, han decidit votar en el mateix sentit tant a l’Ajuntament com al Parlament i posicionar-se contra el traçat del TGV .
La coherència, en aquest cas, ja fa molt temps que l’han perdut gairebé tots els partits. Tots s’han implicat en un traçat del qual ara reneguen sense motius convincents, tan sols per desgastar el govern o per no disgustar un sector de votants. Barcelona, al segle XXI, és capaç de fer una obra d’aquesta magnitud sense problemes. Fomentar el dubte i generar por, si és per motius electorals, és un greu exercici d’irresponsabilitat. Davant de tot aquest garbuix, un lector de l’AVUI.CAT recorda, de manera pertinent, una cita de Tit Livi: “Mentre a Roma es discuteixen, Sagunt és expugnat”. Certament, l’excessiu partidisme i les picabaralles internes ens estan escapçant les possibilitats com a país. La culpa no sempre és de fora. Entre uns i altres, al final, tornarem a tenir el que no ens mereixem: volíem el TGV que ens connectés amb Europa i tindrem el tren de la bruixa del parc infantil.