A falta de discurs, atacs al rival

El PSOE ha difós aquesta setmana un vídeo on, novament, denuncia l’engany massiu del Partit Popular des de l’endemà mateix dels atemptats de l’11-M i fins després, pràcticament, que l’Audiència Nacional hagi dictat sentència. Fins ahir al vespre, i en només dos dies, gairebé 350.000 persones havien visitat Internet per veure aquest vídeo. L’han titulat La sentència. Veritat contra l’engany massiu. Durant un quart d’hora i sense cap presentació ni cap veu en off, l’espectador veu com es van encadenant fragments de la sentència de l’Audiència Nacional amb imatges dels líders del PP pronunciant les perles que han deixat anar en els últims quatre anys, insistint en les insinuacions que era ETA qui estava al darrere de l’esgarrifosa matança.

Aquest exercici periodístic retrata personatges com Rajoy, Zaplana o Aznar, que queden ben a la fresca. I, sobretot, remarca el cinisme de les mentides d’un Ángel Acebes que, en qualsevol país normal, ja faria temps que estaria esporgant bonsais en un lloc ben allunyat de la vida pública. Ara bé, per què el PSOE difon aquest vídeo dimecres, just l’endemà que el ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, advoqués per “mirar endavant” i girar full en tota la picabaralla sorgida arran de l’11-M? La resposta és que Zapatero no ho veu clar. Els indicadors li marquen que els resultats de les eleccions del mes de març no li garanteixen, ara per ara, la continuïtat a la Moncloa. Només així s’entén aquest canvi d’estratègia socialista. Tan bon punt han sentit Aznar i companyia en posicions ben llunyanes a l’acatament de la sentència, a Ferraz han decidit treure el vídeo del congelador i penjar-lo a la seva pròpia pàgina web.

Els partits coneixen el truc. Els votants es mobilitzen més en negatiu, votant contra l’adversari polític, que no pas engrescant-se per un projecte programàtic en positiu. És una llàstima, però és tal com ho tenim muntat i com actuem i reaccionem, col·lectivament, els éssers humans. PP i PSOE estan tan desesperats pel poder que recorren a aquesta tàctica lícita però perversa. El més vergonyós de tot és que, uns i altres, no s’adonin que removent les seqüeles de l’11-M estan utilitzant la memòria de 192 persones mortes.