Ells ja formen part del problema

Va ser José María Aznar –potser inspirat per algun cervell pretesament lúcid del seu entorn– qui va proclamar que el PNB no podia servir per resoldre “el problema” perquè en formava part. En un altre nivell i aplicat a l’actualitat catalana més estricta, difícilment Renfe o el ministeri de Foment poden trobar solucions al “problema” perquè ells són el problema. El secretari d’Estat d’Infraestructures, Víctor Morlán, es va felicitar ahir perquè la jornada no havia estat tan desastrosa com alguns havien previst. És cert que no hi va haver un gran caos. Totes les entrades a Barcelona no van col·lapsar-se en una nova jornada negra. Potser perquè els habitants de l’àrea metropolitana són molt cívics, pacients i resignats o potser perquè, prevenint la catàstrofe, ahir molta gent va buscar sistemes alternatius per entrar a la capital o sortir-ne. Però sigui com sigui, el balanç final del dia no pot ser positiu i encara menys eufòric. Perquè seria una burla als milers de persones que van haver d’aguantar incomoditats, esperes i trastorns en els seus desplaçaments. Si se’n fa una valoració estrictament laboral, ahir es van perdre a Catalunya milers d’hores de les quals ningú rescabalarà treballadors o empresaris.

Sentint els responsables de l’administració, sembla que l’estratègia que han previst per solucionar que durant un indeterminat nombre de dies no hi haurà servei de Rodalies a Barcelona constitueix una gesta que els usuaris els haurien d’agrair. Teníem un problema i Renfe i el ministeri de Foment l’han solucionat. Però el raonament ha de ser estrictament el contrari. El problema no hi era. Han estat Foment, Renfe i Adif els que l’han creat. No poden estar orgullosos de la teràpia que han aplicat per reduir els efectes de la seva ineficàcia.

Qui va posar data a l’arribada del TGV a Sants? Qui va assumir el projecte d’obres que va fer coincidir el traçat del nou ferrocarril amb el servei de Rodalies? Qui ha estat desbordat per la seva absoluta falta de previsió? Els afectats per tot aquest despropòsit no han de reconèixer a l’administració o a les empreses públiques de l’Estat la bona feina feta per substituir un servei que exclusivament ells han estat els responsables de col·lapsar.