Ring, ring, ring, ring, ring, ring, ring

Catàstrofes com la de Barajas commocionen tothom. Durant uns dies, pocs, els mitjans de comunicació col·loquem una gran lupa sobre la tragèdia i les expressions de patiment que se’n deriven. Després tots ens n’oblidem, i acabem deixant soles les associacions de perjudicats.

Però ara encara som en els primers moments. I crida l’atenció el joc que s’estableix entre els polítics quan hi ha un drama en calent. Ahir José Montilla i Josep-Lluís Carod van trucar a Esperanza Aguirre per fer-li arribar el condol i oferir-li suport. Immediatament, tots dos van tornar a trucar, aquesta vegada a l’alcalde de Madrid, per dir-li el mateix. Això, mentre Joan Saura telefonava el ministre de l’Interior.

Si la resta de càrrecs equivalents fessin com els catalans –i a una mitjana de 5 minuts per trucada– l’Espanya de les autonomies (19 presidents més Carod) hauria tingut Aguirre 1 hora i 40 minuts penjada al telèfon entre les quatre i les vuit de la tarda. A Gallardón, a sobre, se li haurien sumat els alcaldes.

Sarkozy i Pérez Touriño es van limitar a enviar un telegrama. ¿Són pesats, els polítics catalans? ¿Inoportuns, fins i tot?