Atur esperat, però també preocupant

No per previsibles, les xifres de l'atur d'agost a Catalunya, com les d'Espanya, són menys preocupants. Segons les estadístiques oficials, un total de 16.703 persones es van incorporar a la cua de l'atur a Catalunya, que en aquests moments ja arriba a 555.894. L'atur ha crescut proporcionalment molt més a Catalunya que no a Espanya, un fet que concorda amb el pes relatiu de la indústria a casa nostra. L'atur acostuma a créixer a l'agost perquè disminueix l'activitat i moltes empreses, fent un ús discutible del contracte temporal, prescindeixen dels seus treballadors perquè les vacances les pagui la Seguretat Social. El fenomen es coneix, però les administracions s'ho prenen com un mal menor, ja que les empreses tornen a contractar al setembre i això maquilla les estadístiques oficials.

La ministra d'Economia, Elena Salgado, va dir que, en aquest context, les xifres de l'atur no són dolentes. S'equivoca. Les xifres de l'atur només són bones quan baixen. Entre els milers de persones que han perdut la seva feina a Catalunya i Espanya n'hi ha d'haver moltes que volen treballar. Les paraules de la ministra els deuen haver sonat a burla cruel. Els únics comentaris que els desocupats esperen són els relatius a les mesures per contribuir a la generació d'ocupació.

És previsible que, d'aquí a una setmana, la reforma laboral que impulsa el govern espanyol ja estigui aprovada. Molts afirmen que aquesta reforma no servirà per generar ocupació. Naturalment que no ho farà. Però la reforma laboral és la condició necessària (tot i que no suficient) perquè quan arribi la recuperació, ni que sigui gràcies a la demanda dels països de l'entorn europeu, generi el màxim de llocs de treball. Hi ha altres condicions. Una és la moderació salarial, un sacrifici que serà difícil d'explicar. Una altra és la reinversió dels beneficis empresarials en la millora de la productivitat. Però, a més, hi ha d'haver un canvi d'hàbits socials. Caldrà acostumar-se a desplaçar-se allà on hi hagi feina, encara que sigui lluny de casa.