El cas de Vilafranca i el gran Bermejo
D'AVUI.cat
La ineficiència maldestra que exhibeix la jutge del cas de l'exinsubmís de Vilafranca és tan exagerada que sembla una caricatura. Per què dos anys després de la denegació de l'indult d'una pena fixada fa nou anys es decideix a fer que la policia detingui l'implicat per dir-li que ha d'anar a la presó? Per què no va comprovar abans la validesa dels antecedents penals que havien de justificar l'empresonament i que ara resulta que estan cancel·lats? Per què s'entesta a considerar vigent la segona condemna, que el fiscal considera prescrita?
No és el primer ni el més greu dels casos d'ineficiència judicial, però coincideix amb la batalla que el gran ministre Bermejo manté amb la judicatura per l'amenaça de vaga. No entenc que ningú tingui estómac, al segle XXI, per defensar que determinats col·lectius no han de tenir dret a la vaga, com si no es poguessin dictar serveis mínims. Però encara entenc menys que el ministre ens vulgui fer creure que seria un desastre descomunal que els jutjats deixessin de funcionar un dia, com si el desastre –en determinats jutjats– no fos diari: i no necessàriament perquè treballin poc, sinó perquè treballen en males condicions i malament.
Seria molt demanar que el govern espanyol –ja que manté les competències de justícia centralitzades com si li fossin vitals– en lloc de barallar-se amb els jutges intentés resoldre el desgavell que comença al Consell General del Poder Judicial i cau en cascada cap als òrgans inferiors? Ja veig que tinc el dia de preguntes sense resposta.
