Els ‘desvalors’ de Berlusconi

Vergonya i tristesa. Vergonya provoca als italians el vodevil protagonitzat per Silvio Berlusconi i la seva dona, Veronica Lario. Ni els guionistes d’Escenas de matrimonio podrien competir amb l’originalitat dels improperis que li ha llançat a través de la premsa d’aquest cap de setmana l’esposa del primer ministre. I tristesa de veure com el que va ser el principal motor industrial del sud d’Europa, es trobi ara mateix en hores tan baixes. Però que ningú no m’entengui malament: el problema no és que es divorciïn, ni que el matrimoni pretengui fer la bugada en públic, ni, fins i tot, que l’home més poderós d’Itàlia, de 72 anys, trobi gust en una festa d’aniversari d’una noia de tan sols 18 anys, a qui voldria promocionar com a eurodiputada. Hi ha un punt de connexió antropològica entre Berlusconi i bona part de l’opinió pública italiana. No acceptar-ho seria negar-se a entendre la realitat política de Roma.

Però la gravetat de la situació actual és que mentre Berlusconi camina cap a una jubilació de silicona, implants capil·lars i botox, Itàlia s’enfonsa. Fa dues dècades que els italians reculen en tots els indicadors econòmics internacionals. El sud no es desempallega de les màfies i el subdesenvolupament, i el nord ha perdut el tren de les noves tecnologies. Segons el setmanari The Economist, només el sector de la moda aguanta l’envestida. Pel que fa a la política, la dimissió del que va ser el seu rival a les últimes eleccions, Walter Veltroni, ha deixat el minúscul partit de l’ex-jutge Antonio di Pietro com a única veu de la consciència d’una Itàlia rendida als beneficis de la fatxenderia i l’especulació. Ho va dir en el seu discurs de dimissió el mateix Veltroni: “Itàlia és avui un país més pobre i més tancat. Berlusconi ha guanyat la batalla de l’hegemonia social traint la tradició de solidaritat, honestedat i les ganes de treballar del poble italià. Berlusconi ha implantat un sistema de desvalors”. Doncs això, mentre els italians assisteixen al divorci de Berlusconi, es distreuen de la crisi. Trist consol.