Una proposta exemplar

La Unió Metal·lúrgica de Catalunya –és a dir, els empresaris del sector del metall– han fet públic un document que reflexiona sobre la situació que pateixen –mai més ben dit– i que proposa solucions. El paper i l’actitud són exemplars. Els empresaris del metall apunten que el sector ha entrat en “un procés de deteriorament progressiu i intens”. Una de les causes que embruten la situació és, curiosament, “l’actitud del sistema financer, que ha estigmatitzat el metall, qualificant-lo com una activitat d’alt risc per a les seves operacions”. Per sortir amb dignitat i pèl de l’atzucac, la Unió proposa mesures a curt i a llarg termini.

Pel que fa a les primeres, demana rebaixes i ajornament d’impostos, que es garanteixi que els fons públics injectats a l’economia arribin realment a les persones i a les empreses, que es creïn línies de garanties i avals públics, més flexibilitat al mercat laboral, la transferència a les mútues de les incapacitats laborals i la reforma de la llei de morositat. A llarg termini, els empresaris exigeixen infraestructures, reformes en la fiscalitat i en el sistema educatiu, la reducció i l’eficiència de la despesa pública i una nova política energètica. A canvi, ofereixen la transformació estructural del sector, la millora de la productivitat augmentant la recerca, el desenvolupament i la innovació, la creació d’un sistema intern de formació professional i la internacionalització de les empreses. Això són idees. Discutibles, criticables, acceptables, però idees. I no l’augment dels subsidis com a única bandera, les guerres internes i idiotes amb espies i contraespies, o Garzón i Bermejo caçant fotges. El metall al poder!