Una altra guerra

Joan Carretero ha llançat des d’aquest diari –enhorabona!– una proposta valenta. Excessiva per al seu partit. Excessiva per a tots els partits, perquè trenca els esquemes polítics actuals, que de fa temps ensenyen les costures. Afirma Carretero que en les pròximes eleccions convindria que hi hagués una candidatura “d’ampli espectre” que s’hi presentés amb la divisa de proclamar la independència “de manera unilateral”. És l’única manera de proclamar-la. Només caldria que l’haguéssim de proclamar de manera bilateral. Però encara caldrà cremar etapes perquè això sigui viable. Això vol dir la candidatura, l’espectre i la proposta.

En tot cas, la idea afecta o descol·loca tant Esquerra com CiU, el PSC i Iniciativa. I no representa cap atac directe contra la formació –mai més ben dit: “A formar!”– republicana. Però la darrera gota de Carretero ha desbordat l’escassa paciència dels seus. Joan Puigcercós ha celebrat la consolidació d’un “independentisme de dretes” i l’ha convidat a abandonar el partit. No cal dir que Convergència ha aprofitat la badada per desgastar encara més Esquerra, però n’hi ha que s’han enfadat molt més. Fins ara la guerra carlina del catalanisme tenia dos bàndols: CiU i ERC. Ara n’hi ha un més. L’independentisme “no pràctic” cada dia està més emprenyat amb el partit que lidera Puigcercós. Els comentaris que s’han llegit a la xarxa són demolidors. Teníem una guerra? Ara en tenim dues!