Estatut: l'espectacle continua

La societat catalana i els seus representants polítics van perdre bous i esquelles en la penosa negociació de l’Estatut, un procés llastat per tacticismes, renúncies i ribotades. Tot i això, el poble el va referendar. Però la història no va acabar aquí. El PP, el Defensor del Pueblo i cinc governs autonòmics el van recórrer al Tribunal Constitucional, que, passats tres anys i mig, i en una espiral d’autodeslegitimació que fa feredat, encara no ha resolt. La sentència va pel sisè intent, ara en mans d’una majoria que, amb el precedent de la fallida sentència progressista que anul·lava 15 articles i en reinterpretava 20 més, fàcilment no en deixarà ni els ossos, de l’Estatut.

El president Montilla va decidir liderar la resposta política i institucional amb una estratègia conjunta del seu govern i l’oposició de CiU. Després de dies de negociacions, ahir José Montilla i Artur Mas van tancar els serrells d’un acord que referma la constitucionalitat de l’Estatut, insta els presidents de les dues cambres espanyoles a renovar els 4 magistrats del TC amb mandat caducat, constata que el tribunal no està en condicions de dictar sentència i demana als grups del Senat que proposin la reforma de la llei orgànica del Tribunal Constitucional, sense perjudici de plantejar-ho també al Congrés. ERC, que va votar en contra de l’Estatut, va anunciar que donaria suport a l’acord a què arribessin Montilla i Mas. Un acord que s’ha fet esperar més del compte tant pels equilibris que el PSC fa amb el PSOE com pels intents de CiU de furgar en aquesta contradicció. Però ahir, minuts abans que Montilla anunciés el pacte, ERC se’n desmarcava parcialment comunicant que no firmaria la proposta, tot i mantenir la seva disposició a votar-la.

ERC ho va justificar per “coherència” amb el seu vot en contra de l’Estatut, però va debilitar el consens sobre una proposta que, certament, serà difícil que esvaeixi el negres núvols que planen sobre l’Estatut. A hores d’ara, el pacte està en l’aire... pels dubtes de CiU i el PSC. Un pacte que, a la mateixa hora, a Madrid, el president espanyol, José L. Rodríguez Zapatero, deixava en paper mullat anunciant la seva oposició a reformar la llei del TC. Continua l’espectacle. El trist espectacle del tacticisme estèril i l’autogol permanent d’una classe política incapaç de mirar més enllà del seu nas.