El Barça injecta vida

Diumenge passat, al camp del Mallorca, un petit grup de cinquanta o seixanta persones, equipats amb tota mena de marxandatge espanyolista, es van passar mig partit –contra el Barça– interpretant l’himne d’Espanya a tota veu: “Nana, nana, nanana nana, nana...” I així.

S’ha de dir que la major part de l’afecció mallorquinista, que omplia l’estadi, no els va fer ni cas. És més, es notava una certa simpatia per l’equip blaugrana, al qual, amb tota justícia, van derrotar. Però és veritat que el Barça, com a club, ha acceptat aquesta mena de reaccions com un peatge obligat que val la pena pagar si es vol presentar davant del món com un club català i internacional, sense intermediaris.

Ja no tornaran els temps en què la junta directiva del Barça es prenia el fet identitari com una qüestió regional, que s’havia de deixar a Barcelona quan es tractava de voltar pel món. La junta actual és un grup de persones de nivell, que tenen clar quins són els objectius esportius, però també quina és la identitat essencial del club.

Afortunadament, Joan Laporta va poder tirar endavant el seu projecte, malgrat alguns errors –cridaners però secundaris– que posaven en qüestió la seva presidència.

El país continua viu si almenys el Barça funciona.