EDITORIAL: El Barça, més enllà dels gols

El president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, va animar ahir els jugadors a rematar la feina amb títols. La feina feta l’últim any per l’equip que dirigeix Pep Guardiola és impressionant. En molt poques ocasions un club de futbol ha tingut al seu abast la consecució d’un triplet de màxims trofeus. A més a més de la Lliga espanyola, el Barça pot guanyar dimecres que ve a València la Copa amb l’Athletic de Bilbao i el dia 27, a Roma, davant el Manchester, la seva tercera Champions. Dissabte va humiliar el Reial Madrid al Bernabéu amb un 2-6, una victòria sense precedents a casa del màxim rival estatal. I dimecres tornava a fer història a Stamford Bridge, l’estadi del Chelsea, amb un gol d’Iniesta en l’últim minut que l’ha fet volar a la final de Roma. Els blaugranes, però també molts aficionats que no són barcelonistes, contenen la respiració. Els culers han viscut els últims dies en un carrusel d’emocions difícilment superable. I l’expectació és màxima davant del desenllaç d’una cursa amb grans esculls per salvar, que té la glòria futbolística com a destí final.

Fins i tot en el cas que el Barça no aconseguís tots els seus objectius, l’esforç realitzat fins ara, i els resultats que ja ha materialitzat, justificarien de sobres el més alt reconeixement. L’equip del noi de Santpedor ha exhibit com a divisa la tenacitat i el rigor en el treball; ha invertit en cooperació per sumar talents i superar individualismes estèrils que tant de mal li han fet en èpoques ben recents; ha sabut gestionar les victòries com un camí de millora defugint les borratxeres d’autocomplaença quan encara tot és obert. I ha sabut patir davant les derrotes, però sobretot, sobreposar-s’hi per tornar a començar. Sense renunciar a res.

El Barça de la il·lusió, però també de l’esforç, el Barça conscient que la victòria no és un regal sinó una conquista diària, transmet un conjunt de valors que van molt més enllà del futbol i del barcelonisme. La fibra moral d’aquest Barça que no dóna res per perdut ni per guanyat fins a l’últim minut es pot invocar com un referent col·lectiu. Ho ha estat en moltes ocasions de la seva dilatada trajectòria. I més enllà dels gols que fan història, aquesta és la lliçó que torna a irradiar aquest Barça de somni.