Arenys, un exemple de democràcia

Els veïns d’Arenys de Munt van tenir ahir l’oportunitat d’expressar la seva opinió en una consulta sobiranista sense que la conseqüència hagi estat la destrucció d’Espanya, com feia pensar la reacció del govern espanyol davant l’afer. La consulta es va desenvolupar en un clima de tranquil·litat i de civisme exemplars. Expressar lliurement l’opinió, tingui aquesta expressió efectes polítics o no, és una de les característiques distintives de la democràcia. En canvi, encaixen molt malament amb la democràcia els intents de prohibir aquesta expressió, més encara si la restricció es fa en nom d’una llei aprovada pel mateix poble. Perquè llavors s’arriba a la paradoxa que l’opinió popular és vàlida per a determinades finalitats, però no per a d’altres. Una paradoxa terrible, ja que pot esdevenir un gran factor desmobilitzador.

El civisme dels organitzadors i dels arenyencs és doblement encomiable perquè han hagut de votar precedits d’una cadena de despropòsits. El primer i més important, que el govern espanyol va rebre la consulta sobiranista com una amenaça a l’Estat i en conseqüència va posar en marxa la seva maquinària per aturar-la. Amb el desencert d’encarregar les accions a un advocat que, pel seu historial, no era el més idoni per donar una imatge de neutralitat. El departament d’Interior també es va equivocar greument en autoritzar una manifestació de la Falange.

L’escenari de la consulta era grotesc: la justícia n’havia prohibit la celebració en dependències municipals, però els seus enemics podien manifestar-se lliurement. Per cert, que només eren uns setanta. Si es volia incentivar la participació no hi havia millor manera d’aconseguir-ho. El mateix es pot dir de la projecció internacional de l’acte. Si el govern central hagués despatxat la consulta com una anècdota, a Arenys no s’hi haurien desplaçat periodistes de tot el món. Però el govern central, tant si és d’un color com de l’altre, no tolera el pensament divergent. Malgrat les pressions, Arenys de Munt va votar en un clima de concòrdia. No hi va haver aldarulls, ni destrosses. Va ser un exemple de democràcia tranquil·la. Aquesta és l’autèntica lliçó de la consulta d’ahir.