La Copa, un tràmit ben resolt

El Barça ja té el primer títol de la temporada. La final de la Copa del Rei ha estat un tràmit ben resolt per l'equip de Guardiola, que ha fet el que havia de fer: moure la pilota, tenir paciència, ser incisiu quan calia i defensar-se bé. La diferència de qualitat entre els dos equips, abismal, ha impedit que sobre el camp hi hagués la mateixa tensió competitiva que a les grades. Només el fet, anecdòtic, que el Bilbao s'avancés al marcador, ha fet que durant una estona la final fos competitiva. En el moment en què el Barça ha empatat, amb una acció inhabitual en el Barça de Guardiola (Touré ha fet la jugada tot sol i ha xutat des de fora de l'àrea), el partit ha quedat vist per sentència.

Ha estat una final sense èpica en el camp. L'ambient a Mestalla, fantàstic, potser ha encomanat a alguns que han vist un partit "espectacular", però no ho ha estat perquè no ha fet falta. El Barça n'ha tingut prou de fer el seu joc i el Bilbao ha estat sorprenentment dòcil, en gran mesura perquè l'àrbitre ha establert ben aviat les regles del joc castigant amb targetes les primeres entrades expeditives. A partir d'aquí, el Barça ha jugat a plaer, pacientment esperant el dictat del seu bon joc.

Primer títol al sarró, un marcador contundent i just, 4 a 1, amb un gol de Touré fet amb potència i cor, en l'únic moment en què el partit estava obert; un gol de Messi que feia que el marcador reflectís el que estava passant al camp; un gol de gana de Bojan, que no ha fet a Eto'o una passada de la mort de llibre, que, afortunadament pel de Linyola, ha estat gol; i una impecable execució d'una falta de Xavi, que, literalment, l'ha clavat a l'escaire de la porteria del Bilbao. 4 a 1 incontestable, el Bilbao no ha estat rival, el Barça és amb diferència el millor equip de l'Estat espanyol, tant en regularitat (Lliga) com en eficàcia (Copa). Res a dir: una victòria merescuda, justa i que garanteix, de moment, el doblet. El Manchester, òbviament, serà més rival que el Bilbao.