Un traspàs que ha de ser molt car

Dins la batalla publicitària que estan lliurant aquests dies els partits polítics catalans ressalta l’anunci d’ERC. En una pissarra un nen marca els objectius que el partit considera assolits durant aquesta legislatura. La primera casella és la de la llei d’educació, que blinda –almenys fins que el Tribunal Constitucional digui el contrari– la immersió lingüística. La segona és el nou finançament i la tercera, encara buida, és la que marca com a objectius els aeroports i Rodalies. Queda clar, doncs, que els transports són el següent objectiu prioritari del tripartit. O almenys d’un soci essencial.

Tot indica que el servei de Rodalies està a punt de ser traspassat a la Generalitat. No té un valor estratègic per al govern de Madrid i hi ha relativament pocs interessos en joc, més enllà dels purament sindicals. I, per contra, és un servei molt envellit, ple d’avaries i retards, que causa un desgast enorme entre els usuaris que es veuen obligats a utilitzar-lo. Així que no és estrany que el govern Zapatero hagi manifestat reiteradament la seva voluntat de treure-se’l de sobre per evitar-se una font de desgast polític sempre inoportuna.

La qüestió, per tant, no és el traspàs en si, sinó quina dotació econòmica l’acompanya. En els últims tres anys, el govern català ha mantingut una actitud ferma de rebuig a assumir un servei molt deficient i totalment desacreditat entre l’opinió pública catalana. És de suposar, per tant, que, en cas de produir-se, el traspàs anirà acompanyat d’una dotació econòmica de grans proporcions, en consonància amb l’estat lamentable de desinversió crònica que arrosseguen els ferrocarrils de curt recorregut a l’àrea de Barcelona.

El govern Zapatero ha de ser responsable. Almenys tant com amb Rodalies de Madrid, que acaba d’inaugurar la nova estació de Puerta del Sol. Una obra que, segons el president, és “una fita sense precedents de l’enginyeria civil”, amb la caverna d’andanes més gran del món i un cost de 150 milions d’euros que s’integra en els 570 de la connexió de l’eix Atocha-Chamartín. Tot això sense que hagi calgut que els madrilenys s’hagin manifestat mai pels seus trens.