Així guanya Zapatero

Podríem fer un llistat que arribaria a l’infinit sobre les resolucions aprovades dels debats del estado de la nación que dormen el son dels justos. I un altre de les que van tenir traducció pràctica dècades després –com ara la publicació de les balances fiscals–. També podríem sumar les que una setmana després de ser anunciades a so de bombo i platerets van quedar desfigurades en el canvi de cromos entre els grups: ara ja no sabem a partir de quins ingressos podem desgravar o no per comprar un pis. La majoria del que s’aprova en un debat d’aquesta mena acaba en paper mullat. Però aquests debats són tremendament útils per comprovar fins a on arriba la coherència política de cadascú. Vegem la coherència catalana. El PSC és coherent amb la seva fidelitat al PSOE i ho és a prova de bombes: fins i tot per votar en contra de les propostes que aprova al Parlament de Catalunya. I fins i tot si les presenta el seu principal soci de govern, ERC. I per molt que siguin propostes de país: aeroport, finançament, Rodalies. ERC, sense arrugar-se malgrat els durs retrets dels socialistes –“tot el que no sigui donar suport a Zapatero és donar suport a Rajoy”–, va salvar la coherència. Llàstima que, culpant CiU de tots els mals, vulgui fer oblidar al personal que al consell executiu de la Generalitat s’asseu amb el cap dels 25 diputats del PSC a Madrid.

Amb una mica més de coherència, del PSC, i d’ERC, potser sí que el debat de política general s’hauria convertit en la notícia de l’any. I CiU? Diuen que dilluns Duran va deixar al marge la carpeta catalana per arrencar al PSOE un pacte sobre la reforma laboral. Malament, si el preu de la coherència amb el programa econòmic és la coherència nacional. L’endemà, Zapatero li va fer el llit amb Herrera i Llamazares. I Duran va votar les propostes de país d’ERC. Bé. Ahir el president espanyol el va citar a la Moncloa... I és així, xipollejant en la nostra incoherència –“Us estimo, catalans”– com sempre guanya Zapatero.