Qui paga la festa de Zapatero?

El debat del estado de la nación pintava d’allò més negre per a Zapatero. Un país amb 4 milions de persones sense feina, amb la taxa d’atur més alta d’Europa, és una cosa molt seriosa, massa seriosa per a un polític tan gasós com el president del govern espanyol. Però vet aquí que l’optimisme antropològic pot ser un bon carburant quan es té al davant un polític seriós, com Rajoy, però amb menys cintura que un elefant. I com que el senyor líder de la dreta dretíssima –don Mariano: que no és de centre buscar la discòrdia lingüística a Catalunya, home, que així no taparan mai el forat negre!– s’havia deixat a casa les propostes anticrisi, el de l’esquerra xupi-guai li va deixar anar de cop tots els conills que portava al barret.

Reducció de l’impost de societats a les pimes, nou pla d’ajuts directes a la compra d’automòbils, ordinadors per a tots els alumnes de 5è de primària... Va ser així com Zapatero, amb una allau de propostes tan efectistes com de dubtosa efectivitat, va aconseguir sortir del Congrés tan sol com hi havia entrat (pel que fa a suports parlamentaris) però exultant davant la inacció del seu oponent del PP quan el vent li bufava més a favor. La caverna mediàtica torna a qüestionar Rajoy i a Ferraz comencen a dir que potser no perdran les europees. Molt bé. Val més de festa que de funeral. El problema, però, és que Zapatero s’ha acostumat a anar de guateque sense pagar entrada. Ni la gasolina, ni les copes, ni la graellada de conill. Per a això hi ha els altres: les “autonomies”. El pla Prever, els ordinadors per als escolars, la llei de dependència.... Montilla, i Castells, i Huguet li han dit que primer passi per caixa: la del finançament, de nou ajornat. Ens en anem al 15 de juliol, que ja serà estiu. Ni a Aznar, que tant brama contra els Estatuts com a culpables del desastre econòmic, se li hauria acudit. Aznar és un home seriós, massa seriós per fer broma.