Les fotos de Laporta de festa

Catalunya disposa de dos grans llegats fotogràfics, el d’Agustí Centelles i el que anomenarem Luz de Gas. El primer ha donat origen a una nova frase feta que ja ha fet furor i que serveix per referir-se a algú que està de molt mal humor: “Estic més emprenyat que els fills d’en Centelles”. El segon deu el seu nom al local barceloní on va ser feta la sèrie d’instantànies on veiem Joan Laporta, diumenge a la matinada, celebrant la victòria del Barça contra les forces del mal. Aturem-nos en aquest segon cas.

El periodisme d’investigació va dur-me ahir a consultar el diari on van ser publicades les fotos. Pertany a un grup mediàtic que ja ha estat demandat per la revista El Jueves per competència deslleial. Amb una diferència, que El Jueves fa humor a propòsit. El títol en portada és “Laporta, ¡qué alegría!, ¡qué alboroto!”. Tenint en compte que la frase original diu “¡qué alegría!, ¡qué alboroto!, ¡a por otro perrito piloto!”, no els hauria costat res posar-hi “¡qué alegría!, ¡qué alboroto!, ¡al loro!”, per exemple. Però anem a la informació. Hi llegim que “Laporta apareció por su local de copas favorito con sed, mucha sed” i que “llovió el champán –¿no pegaba más el cava catalán?”.

¿Laporta, el Braveheart català, bevent xampany francès? Nooor, no patim pas catalans que després se’ns aclareix que “cuando la ginebra hizo su trabajo [...] sonó el himno del Barça y comenzó a botar, abrazado a compañeros trajeados [...]. Extasiado y visiblemente perjudicado, se acercó a la barra, descorchó una botella de champán francés y comenzó a regar a los allí presentes”.

Vaja, que la gran orgia anunciada s’ha convertit ja en la història d’un senyor fotent-se un cubata i ruixant la gent amb xampany francès quan sona l’himne del Barça. Conclusió: efectivament, “No estamos tan mal” si podem anar llençant cava de 100 euros pel terra de les discoteques.