Articles
L’Estat pren el control de les caixes
Després d’alguns anuncis preparatoris, com ara el discurs de la ministra d’Economia a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo o les recents declaracions del governador del Banc d’Espanya, l’Estat ha posat en marxa el seu pla per posar sota tutela el sistema bancari espanyol i, especialment, les caixes d’estalvis, que a Catalunya tenen un paper cabdal en la realitat econòmica i configuren un dels trets de la singularitat del país.
El Fons de la Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) que el consell de ministres va activar ahir es presenta com una mesura d’ajut a les entitats bancàries i d’estalvi i se situa (i es ven) en el context de la lluita contra la crisi, però en realitat representa la culminació d’un pla llargament meditat i coordinat de les institucions estatals per prendre el control del sistema bancari i, en particular, per laminar encara més el poder de decisió i la capacitat de maniobra de les comunitats autònomes. La reestructuració que suposa el FROB obre la porta a transformacions en l’estructura de bancs i caixes que tenen més a veure amb el control estatal que no pas amb el manteniment de la solvència de les entitats davant la crisi.
A Catalunya, el pla ja ha donat com a resultat alguns moviments de fusions entre caixes de dimensió mitjana, que ja estaven anunciats des de fa temps i que segurament no seran els darrers. Falta veure com quedarà el paper supervisor de la Generalitat, la institució que lògicament hauria de tenir la principal responsabilitat sobre el sistema bancari. La supervisió del sistema bancari i de les caixes d’estalvi és un element essencial de l’autogovern. Per això, l’Estat, adoptant unes mesures que van en detriment de la capacitat decisòria catalana, obre un nou front en les seves relacions amb la Generalitat. Un front que s’afegeix a qüestions llargament pendents, com ara el finançament i el manteniment de la integritat de l’Estatut, pendent d’una sentència del Tribunal Constitucional que no tardarà a produir-se. El govern català s’enfronta, doncs, a un nou repte que posarà a prova la seva unitat i capacitat de lideratge.
El Fons de la Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) que el consell de ministres va activar ahir es presenta com una mesura d’ajut a les entitats bancàries i d’estalvi i se situa (i es ven) en el context de la lluita contra la crisi, però en realitat representa la culminació d’un pla llargament meditat i coordinat de les institucions estatals per prendre el control del sistema bancari i, en particular, per laminar encara més el poder de decisió i la capacitat de maniobra de les comunitats autònomes. La reestructuració que suposa el FROB obre la porta a transformacions en l’estructura de bancs i caixes que tenen més a veure amb el control estatal que no pas amb el manteniment de la solvència de les entitats davant la crisi.
A Catalunya, el pla ja ha donat com a resultat alguns moviments de fusions entre caixes de dimensió mitjana, que ja estaven anunciats des de fa temps i que segurament no seran els darrers. Falta veure com quedarà el paper supervisor de la Generalitat, la institució que lògicament hauria de tenir la principal responsabilitat sobre el sistema bancari. La supervisió del sistema bancari i de les caixes d’estalvi és un element essencial de l’autogovern. Per això, l’Estat, adoptant unes mesures que van en detriment de la capacitat decisòria catalana, obre un nou front en les seves relacions amb la Generalitat. Un front que s’afegeix a qüestions llargament pendents, com ara el finançament i el manteniment de la integritat de l’Estatut, pendent d’una sentència del Tribunal Constitucional que no tardarà a produir-se. El govern català s’enfronta, doncs, a un nou repte que posarà a prova la seva unitat i capacitat de lideratge.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.