Articles
Cimera entre la crisi grega i l’Estatut
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i el president del PP, Mariano Rajoy, celebren avui una cimera al Palau de la Moncloa, on no s’havien reunit oficialment des de l’octubre del 2008. El fet que els dos líders no s’hagin reunit des de llavors, exceptuant una trobada de tràmit al Congrés de Diputats un mes després d’aquella cita, revela que, des de fa massa temps, la política espanyola llisca per un pendent de despropòsits. És ara, quan creix el perill que l’Estat espanyol es contagiï del mal grec, de la gravíssima crisi financera que pateix el país hel·lè i que ha obligat la UE i l’FMI a aprovar un pla de rescat que superarà els 110.000 milions d’euros, que Zapatero i Rajoy consideren oportú celebrar una reunió enmig d’una tempesta com la que cau.
Una “cimera d’Estat” que, atès el clima previ, dominat per la tensió, el curtterminisme d’uns i altres i l’erràtica gestió governamental de la crisi difícilment produirà resultats concrets. Zapatero sembla més preocupat per denunciar els atacs dels “especuladors” internacionals que no pas per impulsar mesures de xoc contra la crisi amb acords amplis. Al seu torn, el líder del PP aprofita la debilitat política de l’inquilí de la Moncloa per treure’n profit electoral i de passada tapar els escàndols de corrupció que afecten al seu partit. Descartat un ampli acord contra la crisi, que s’ha vist reduït a les mesures de microcirurgia dels pactes de Zurbano, i amb la negociació de la reforma laboral encallada, Zapatero s’agafa com a un ferro roent a l’última xifra de l’atur, positiva però coincident amb l’inici de la temporada turística. I mentrestant, l’Íbex 35 torna a caure enmig de rumors de rescat “a la grega” de l’economia espanyola.
En aquest context i amb aquests antecedents és inevitable preguntar als líders del PSOE i del PP on és el “sentit d’Estat”. El mateix sentit d’Estat que hauria d’orientar la sortida del conflicte plantejat pel Tribunal Constitucional amb l’Estatut. Un tribunal que el Parlament de Catalunya acaba de declarar “incapacitat” per sentenciar l’Estatut. Però, pel que sembla, aquest assumpte ha quedat fora de l’agenda de la cimera d’avui al Palau de la Moncloa.
Una “cimera d’Estat” que, atès el clima previ, dominat per la tensió, el curtterminisme d’uns i altres i l’erràtica gestió governamental de la crisi difícilment produirà resultats concrets. Zapatero sembla més preocupat per denunciar els atacs dels “especuladors” internacionals que no pas per impulsar mesures de xoc contra la crisi amb acords amplis. Al seu torn, el líder del PP aprofita la debilitat política de l’inquilí de la Moncloa per treure’n profit electoral i de passada tapar els escàndols de corrupció que afecten al seu partit. Descartat un ampli acord contra la crisi, que s’ha vist reduït a les mesures de microcirurgia dels pactes de Zurbano, i amb la negociació de la reforma laboral encallada, Zapatero s’agafa com a un ferro roent a l’última xifra de l’atur, positiva però coincident amb l’inici de la temporada turística. I mentrestant, l’Íbex 35 torna a caure enmig de rumors de rescat “a la grega” de l’economia espanyola.
En aquest context i amb aquests antecedents és inevitable preguntar als líders del PSOE i del PP on és el “sentit d’Estat”. El mateix sentit d’Estat que hauria d’orientar la sortida del conflicte plantejat pel Tribunal Constitucional amb l’Estatut. Un tribunal que el Parlament de Catalunya acaba de declarar “incapacitat” per sentenciar l’Estatut. Però, pel que sembla, aquest assumpte ha quedat fora de l’agenda de la cimera d’avui al Palau de la Moncloa.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.