‘¡Viva Zelaya!’

Hi ha dues vinyetes memorables a Tintín i els Pícaros que els tintinòfils segur que recordaran: en la primera, al principi de l’aventura, dos policies amb mostatxo es passegen fanfarronament per un barri pobríssim. Per damunt de les barraques, un cartell diu “Viva Tapioca”, el militar que ocupa el palau presidencial. Al final del llibre, una vinyeta paral·lela reprodueix l’escenari suburbial. Només hi ha dues diferències: els policies ara són barbuts i porten un uniforme d’estètica guerrillera i, a més, el cartell ha estat reescrit. Ara hi posa “Viva Alcázar”, el nou general colpista. Però els pobres hi són igual. Ho recorda Víctor Niubò a Tintincat.

Tot això passava a San Theodoros, un territori creat per Hergé. Però imaginari no vol dir fictici, tal com estem comprovant aquests dies gràcies al cop d’Estat que han patit els soferts hondurenys.

El president derrocat, Manuel Zelaya –un cosí llunyà del general Alcázar, amb bigoti i barret– va ser posat a la frontera en pijama. Ara reclama tornar i no el deixen. Mentrestant, a Tegucigalpa (Los Dopicos?) el fiscal diu que han enviat una ordre internacional de recerca per detenir el mateix senyor a qui els militars treien del llit aquest diumenge. I, mentrestant, la gent continua sent pobre entre els més pobres del món.