La jugada mestra d'Interior

L’Audiència de Barcelona ha posat el punt final a l’operació de propaganda més cara i ineficaç de la història recent. El març de 2007, quan feia quatre mesos que dirigia una conselleria incòmoda i s’acostaven les eleccions municipals, el conseller d’Interior i president d’ICV va esperonar i/o permetre que una investigació interna delicada es convertís en un espectacle.

El secretari general del departament va organitzar una roda de premsa per explicar que, després d’espiar durant setmanes agents i detinguts a la sala d’escorcolls, havien descobert dos casos de maltractaments. A més de Joan Boada, va parlar el director general de Policia, Rafael Olmos, que va posar la primera pedra de la seva destitució.

A la mateixa taula, dos alts comandaments del cos suportaven la situació amb cara de circumstàncies. Com que els periodistes insistien a fer preguntes, Boada va respondre a la insolència amb un sermó sobre el seu esforç de transparència. Els va fer entendre que, en lloc d’un interrogatori, esperava un aplaudiment: al capdavall s'estava enfrontant a les pomes podrides d’un cos policial per sanejar-lo.

Dos anys després, uns jutges manifestament molestos per l’espectacle han reduït el cas més greu –l'altre està pendent de judici– a una falta castigada amb 600 euros de multa. Ni delicte ni presó. Els agents acusats seran mitificats pels companys i els sindicats s’enfilen al podi amb orgull, però el cos està tocat i el conseller encara més. I el pitjor de tot: l'aspiració democràtica de controlar la policia ha quedat desacreditada. Una jugada mestra.