Quin model vol seguir, TVE?
L'anunci d'una reducció dràstica de la publicitat a la televisió propietat de l'Estat mena a dues impressions potser contradictòries. D'una banda, cal celebrar que es vagi reduint progressivament el paper de TVE com a condicionadora del mercat publicitari pel sol fet de competir-hi. De l'altra, podria ben ser que la reducció «dràstica» de la publicitat aboqui TVE a un dèficit encara més gran i, en conseqüència, a un cost més elevat per a les butxaques dels contribuents. No és aquesta l'opinió del govern espanyol, segons el qual la fórmula que s'adoptarà no gravarà més el deute. Però tot això està per definir, com ho està el model mateix de televisió pública. En l'escenari polític i social actual caldria esperar que els mitjans públics –si és que són necessaris– servissin per corregir les desigualtats i els desequilibris que es deriven de les lleis del mercat i de la iniciativa privada, com per exemple en el camp del foment de la llengua i la cultura catalanes. Hem de témer, però, que cap govern –ni aquest ni cap del PP– renunciarà a la temptació de disposar d'un instrument de comunicació com aquest, tan útil per a l'homogeneïtzació de l'opinió i la informació a través d'un prisma espanyolista.
