El misteri del TC

Són els diaris espanyols de referència els que ens ho expliquen. Ens fan una retransmissió dia a dia del procés que es viu al Tribunal Constitucional des que, fa tres anys i tres mesos, es va admetre el primer recurs –el del PP– contra un Estatut aprovat per tres cambres parlamentàries i un referèndum.

Tal com pinta –i deu ser cert, ja que les aportacions-filtracions vénen de diaris de totes les tendències de l’espanyolitat–, la cosa s’acabarà com el rosari de l’aurora per als catalans, que amb el nou Estatut haurem fet un pas endavant per fer-ne dos enrere. O una arrencada de cavall i una aturada de burro.

Però el paperot dels espanyols serà històric. Els tibats magistrats del TC, que se senten amb el dret d’esmenar la voluntat popular i dormir tranquils, estan oferint un espectacle de pati d’escola. Cadascun atrinxerat en la seva posició: totes anticatalanes, condició necessària però no suficient per posar-se d’acord. Després de tres anys d’expectació, ningú no vol ser el que perdi i molts fan equilibris per alimentar la seva carrera a més del compromís polític que puguin tenir amb qui els va posar on són. Com s’ho faran els representants de l’Estat per presentar com a legítima i defensable jurídicament la sentència que en sortirà és un misteri.