Articles
Vic torna a obrir la polèmica
L’Ajuntament de Vic va anunciar ahir que l’obligació d’empadronar els immigrants sense papers anirà acompanyada de la “comunicació” a la Delegació del govern central de la situació irregular del nou empadronat. Una decisió que el consistori vigatà diu que fonamenta en la resposta de la comissària europea d’Interior, Cecilia Malmström, a una pregunta de l’eurodiputat Ramon Tremosa, en la qual es pot interpretar que la Comissió Europea dóna la raó a la posició de les autoritats de la capital d’Osona. Una situació que, en tot cas, no fa altra cosa que embolicar una mica més la troca de la difícil qüestió de la regulació de la immigració a casa nostra.
Brussel·les desmenteix, d’entrada, que s’hagi pronunciat sobre el cas de Vic o sobre la situació en què es troba aquesta ciutat. La Comissió Europea va aclarir ahir mateix, després de sentir les interpretacions que en feien des de CiU, que en la seva resposta parlamentària s’ha limitat a dir que l’Estat espanyol ha de complir la llei pel que fa als sensepapers. No diu res sobre l’empadronament ni sobre el paper que hi ha de tenir un ajuntament. En la resposta de Malmström, hi ha, això no obstant, una frase que obre una escletxa: “Les autoritats espanyoles, un cop tenen coneixement de la presència en el seu territori d’un nacional d’un tercer país que està en situació irregular, ja no són lliures per tolerar aquesta situació”. Si es considera que un alcalde és “autoritat espanyola”, l’obligació de l’Ajuntament de Vic és inequívoca. Així, la voluntat del consistori de denunciar els casos es pot defensar com un deure legal. Una lectura certament polèmica però que, en tot cas, no és altra cosa que un nou subterfugi per posar novament sobre la taula un problema irresolt.
Amb aquest gest, l’alcalde de Vic no sembla tant que vulgui tibar la corda de la legalitat com reobrir un cas que, en realitat, no es va tancar. El govern central es va limitar a recordar l’obligació d’empadronar els sensepapers però ha deixat en via morta la recerca d’una solució legal per a aquest col·lectiu de ciutadans. Valdria la pena abordar el problema a fons perquè darrere la controvèrsia legal i política hi ha persones esperant.
Brussel·les desmenteix, d’entrada, que s’hagi pronunciat sobre el cas de Vic o sobre la situació en què es troba aquesta ciutat. La Comissió Europea va aclarir ahir mateix, després de sentir les interpretacions que en feien des de CiU, que en la seva resposta parlamentària s’ha limitat a dir que l’Estat espanyol ha de complir la llei pel que fa als sensepapers. No diu res sobre l’empadronament ni sobre el paper que hi ha de tenir un ajuntament. En la resposta de Malmström, hi ha, això no obstant, una frase que obre una escletxa: “Les autoritats espanyoles, un cop tenen coneixement de la presència en el seu territori d’un nacional d’un tercer país que està en situació irregular, ja no són lliures per tolerar aquesta situació”. Si es considera que un alcalde és “autoritat espanyola”, l’obligació de l’Ajuntament de Vic és inequívoca. Així, la voluntat del consistori de denunciar els casos es pot defensar com un deure legal. Una lectura certament polèmica però que, en tot cas, no és altra cosa que un nou subterfugi per posar novament sobre la taula un problema irresolt.
Amb aquest gest, l’alcalde de Vic no sembla tant que vulgui tibar la corda de la legalitat com reobrir un cas que, en realitat, no es va tancar. El govern central es va limitar a recordar l’obligació d’empadronar els sensepapers però ha deixat en via morta la recerca d’una solució legal per a aquest col·lectiu de ciutadans. Valdria la pena abordar el problema a fons perquè darrere la controvèrsia legal i política hi ha persones esperant.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.