El general fatxenda i la ministra mediàtica

Lluitant contra una tendència congènita a la irreverència, arribo a entendre que el que fa un ministre/a de Defensa és material sensible: sempre té conseqüències, per a mal o per a mal. Per tant, aguantant-me el riure, arribo a entendre que a hores d’ara Espanya deu començar a preocupar-se per les espifiades entretingudíssimes de Chacón.

En poc temps, ens ha regalat: 1. L’anunci sorpresa davant de les càmeres de la retirada de Kosovo, que va fer empipar els EUA. 2. Una visita d’escolars a una caserna afectada per la grip A, que va enfangar la campanya del seu propi partit. 3. Ara, una exhibició de fatxenderia d’un general de brigada de TBO, que pot irritar Israel, el Líban i vés a saber qui més.

Deu ser impossible ser general de brigada espanyol en intrèpida missió al Líban i no ser un fatxenda. Però s’espera que la/el ministra/e conservi el seny: prou per entendre que amb aquest càrrec no pot viure constantment davant de les càmeres, per molt que li agradin.

I Déu nos en guard de tenir mai exèrcit propi.