L'art combina amb tot

La temporada d'estiu ja ha acabat tot i la calor. El termòmetre no marca l'estacionalitat. Ho fan les escoles i la tornada dels tertulians titulars als seus respectius programes. Per això, als parcs aquàtics ja no tenen en compte el bon temps i tanquen portes segons com cau l'Onze de Setembre. Aquest cap de setmana tancarà Illa Fantasia a Vilassar de Dalt.

Aquest estiu he visitat aquest parc aquàtic per primera vegada. Sempre l'havia relacionat amb la música de Los Cantores de Hispalis o Los Marismeños. La meva recança a visitar-lo es fonamentava en la sensació que en arribar hauria d'acreditar la meva fidelitat total a Ràdio Tele Taxi i ser comprador de la cadena Los Tigres.

Però no. Illa Fantasia està canviant. Hi ha un desig empresarial d'eliminar del parc antics prejudicis i d'obrir el recinte a públics diversos. La manera de fer-ho és subtil, però eficaç: eixamplar els espais i conferir-hi una imatge més contemporània. Per fer-ho, l'empresari Josep Maria Cama, que també està relacionat amb els parcs de Lloret i Platja d'Aro, ha apostat per l'art. “L'art és un concepte i per tant es pot aplicar a tot”, em va dir mentre em mostrava els quadres de Lluís Lleó i Carme Miquel que pengen de les parets del restaurant del recinte.

Però el que pretenen Cama i el seu equip no és només situar obres d'art a l'espai, sinó que el mateix espai estigui impregnat de l'essència de l'art. I per fer-ho ha encarregat a l'artista tarragoní d'ascendència americana i veí vallesà Tom Carr la creació de nous espais per al lleure aquàtic i la reformulació del cromatisme de l'Illa. El blau Pepito piscinas ha donat pas, en alguns dels tobogans, a combinacions de colors pensades i sentides. Carr també ha creat en una de les piscines un spa de cortines i rajolins d'aigua que a més de sintonitzar amb la seva obra ofereix un conjunt que dóna utilitat pràctica i lúdica a una composició inspirada en El jardí de les delícies.

Hi ha qui creu que això de l'art aplicat a la quotidianitat és una bajanada defensada per artistes i intel·lectuals afectats. Però Cama, que coneix el públic, ho defensa: “La gent sap més del que sembla i en el fons agraeix aquest esforç d'apropar-li l'art”.