El xantatge de Nissan
A la tres
En una entrevista a TV3, el màxim responsable financer de Nissan per a Europa, Eric Nicolas, ha vinculat la viabilitat del seu projecte a Barcelona amb un possible aval del govern espanyol per aconseguir crèdit. És una nova forma de pressionar Rodríguez Zapatero. El capital japonès necessita ajuda bancària espanyola. Així de malament està el sector de l’automoció; i així de poderoses són aquestes multinacionals que poden exigir les millors condicions per instal·lar la seva fàbrica a la Zona Franca o a Eslovàquia.
Tenen poder de pressió tant pel volum de treballadors als quals donen feina, com pels llocs de treball indirectes (ahir mateix va fer suspensió de pagaments Esteban Ikeda, una empresa proveïdora de Nissan, que deixa al carrer 260 treballadors). Fent pública la falta de liquiditat, la companyia japonesa passa la patata calenta al govern espanyol. El problema econòmic es converteix en polític. I més enllà d’indignar-nos davant d’una evident aixecada de camisa, cal també que ens preguntem, amb esperit pragmàtic, ¿què ens convé més? Òbviament, seria millor invertir en educació i recerca per competir a llarg termini des de les nostres pròpies empreses, encara que no en veuríem el resultat fins d’aquí a 10 o 15 anys. Però, ¿serà capaç el govern espanyol –o ho seria qualsevol administració– de resistir la pressió pública davant d’aquest xantatge de Nissan? Això no està tan clar. Tampoc cal fer escarafalls davant les ajudes multimilionàries al sector de l’automòbil que estan injectant governs com el d’Estats Units, o ahir mateix el francès, amb 5.000 milions d’euros.
Una cosa és clara: a l’Estat espanyol es va vendre l’any passat un 28% menys que el 2007. La crisi va fer-se notar, i amb força. Però tinguem també en compte una altra dada: Nissan va ser l’única gran de l’automoció mundial que va guanyar en vendes. ¿En què quedem? ¿És o no és competitiva Nissan?