Molt soroll per a no res

El tòpic diu que els polítics no treballen, però el cert és que a vegades treballen massa. En els darrers anys, s'han aficionat a generar normes amb les quals pretenen regular fins a l'últim detall de la convivència dels ciutadans: és l'especialitat de l'Ajuntament de Barcelona. En el seu desfici per mantenir l'ordre, les autoritats locals intenten normativitzar aspectes molt molestos de la vida de la ciutat que afecten barcelonins i visitants cada sant dia de l'any.

Els orins al carrer, la circulació de bicicletes, els sorolls. Fins i tot han intentat perseguir la prostitució, en un país que no sap si regular-la o prohibir-la i que no té, per tant, cap llei en la qual es pugui basar l'ordenança municipal. Cap d'aquestes normes que anuncien a bombo i platerets després no es compleixen. Se segueix orinant al carrer, les bicicletes van a tota velocitat per voreres impossibles i les noies del carrer Sant Ramon allà estan, suportant la seva selecta clientela.

Ara, Imma Mayol vol perseguir l'excés de soroll amb normes noves, entre les quals hi haurà l'obligació d'encapsular els aparells d'aire condicionat. Doncs li asseguro que no m'ha despertat mai cap aparell d'aire condicionat. En canvi, sí que m'han despertat moltes motos que fa anys que vulneren la normativa que ja existeix i que ningú no fa complir. Ampliar el catàleg d'ordenances que no s'apliquen només servirà per deslegitimar la norma i l'autoritat, que esdevé alhora obsessivament reglamentista i ridículament ineficaç.