Consulta pionera per la Diagonal

L’Ajuntament de Barcelona preguntarà a 1,4 milions de veïns més grans de 16 de anys què s’ha de fer amb l’avinguda Diagonal. Sobre la taula hi ha dues opcions i una esmena a la totalitat. La primera opció és convertir la Diagonal en un bulevard; la segona, en una rambla. I l’esmena a la totalitat, que els barcelonins també podran votar, és cap de les dues anteriors. Si aquesta esmena s’imposés, se suposa que l’Ajuntament hauria de buscar altres solucions. Sobre aquesta iniciativa hi ha diverses reflexions a fer. La primera, d’ordre general, és que l’Ajuntament continua amb la seva política de reordenar la mobilitat de la ciutat, apostant per la pacificació del trànsit, el transport públic i els vianants, en detriment del vehicle privat. Altres modificacions semblants han anat precedides d’avisos apocalíptics sobre el col·lapse que provocarien sense que això hagi succeït. A la Diagonal hauria de passar el mateix. Sembla que les autoritat tenen ben pensades les alternatives perquè una de les entrades a Barcelona no es converteixi en una ratera perpètua.

L’afer de la Diagonal inclou una altra dimensió. I és el fet mateix de la consulta. L’Ajuntament de Barcelona hauria pogut triar l’opció que els tècnics i experts consideressin òptima i tirar-la endavant. Però ha preferit preguntar als veïns. De tota la ciutat, no només dels de la Diagonal. Aquest exercici de democràcia directa és molt important i no s’hauria d’esgotar aquí. Encara que el resultat de la consulta no sigui el que les autoritats esperen íntimament, en el futur s’hauria de preguntar als ciutadans sobre les qüestions que els afecten. No d’una manera rutinària, sinó puntual i sempre que la dimensió de la iniciativa ho aconsellés.

Es pot argumentar que l’alcaldia fa la pregunta a instàncies d’ERC i que inclou l’esmena de rebuig per CiU, però això no treu cap valor a la iniciativa. El mèrit és compartit. L’aval de la majoria del consistori encara dóna més valor a la consulta. Preguntar l’opinió i actuar en conseqüència és un pilar de la democràcia. Un pilar que no serveix de res sense l’altre, que és el de la participació. Els ciutadans són convidats a parlar. No haurien de deixar passar aquesta oportunitat pionera.