Matar jueus

Sorprèn que els Estats Units, amb un president mig afroamericà a la Casa Blanca, encapçali el grup de països que fan boicot al fòrum de l'ONU sobre el racisme, que ahir es va iniciar a la ciutat suïssa de Ginebra. Es veu que els EUA, Israel, el Canadà, Austràlia, Itàlia, Holanda i Alemanya temien, d'antuvi, que el fòrum es convertís en una conxorxa antisemita quan, de fet, en l'esborrany del que serà la declaració de principis final no hi apareix Israel ni es parla dels territoris ocupats de Palestina. Diumenge vaig pescar a La 2 de RTVE, amb la idea de veure quin concert retransmetien, l'acabament d'un programa sobre un simposi sobre l'antisemitisme, les persecucions i les expulsions dels jueus a través de la història. Un dels orígens, em va semblar entendre, de l'odi als hebreus va ser l'eclosió del cristianisme. Bé, amb independència d'aquesta dada, sí que puc afirmar que, de joves, l'educació que rebíem els de la meva edat en els col·legis religiosos era certament antijueva. Recordo que als maristes de Badalona (any 1944) ens imbuïen unes idees racistes força semblants a les del III Reich, encara que amb un component religiós afegit: els jueus eren el «poble deïcida», la gent que havia fet matar Déu en la persona del seu Fill, Jesús Nostre Senyor. Un del professor, hermanu con els dèiem, en arribar la Setmana Santa ens recomanava que compréssim unes maces de fusta que es venien ad hoc i que piquéssim a terra amb força i moltes, moltes vegades, perquè amb cada cop de maça matàvem un jueu. Sembla impossible que un germà de la Doctrina Cristiana pogués donar a la mainada consignes d'aquesta mena, però era així. El règim franquista volia ser un fidel reflex del nacionalsocialisme alemany (es va inventar el nacional-sindicalismo), i l'antisemitisme era tota una virtut (catòlica, en el cas d'Espanya). Sí, amics, en aquell temps, quan milers de jueus europeus morien als camps d'extermini nazis, nosaltres en matàvem centenars de milers, pels carrers de Badalona, a cops de maça.